Cultura en transició

Les cultures transcendeixen límits temporals i espacials: estan en constant canvi i no coneixen fronteres territorials. Si el canvi sempre ha caracteritzat les societats, actualment la migració, la mobilitat i la digitalització estan causant una intensificació de les transformacions socials i culturals. El fet que aquests processos produeixin respostes contradictòries es posa de manifest en la tendència actual de polarització de conflictes interns que condueixen a divisions dins les societats. En aquests processos, la cultura es converteix en objecte de disputa: les concepcions ontologitzadores de la cultura s'enfronten a conceptes culturals cosmopolites.

També les societats dels territoris catalans estan en procés de canvi. La democratització d’Espanya a partir de 1975, llançada sota la bandera del consens i que va culminar amb la constitució de 1978 –que recentment va celebrar el seu 40è aniversari– va provocar una explosió de desenvolupament cultural a Catalunya. Expressió d’aquest anhel cultural, l’Estatut d’Autonomia de 1979 va suposar el marc legal d’una dinamització profunda de les polítiques lingüístiques i culturals. Des de l'educació escolar fins al mercat editorial, el cinema i el teatre, la televisió i la premsa, la producció cultural en català ha augmentat exponencialment en les últimes quatre dècades. Aquests fets culturals són testimoni de canvis socials dins la societat catalana, com nous conceptes d’identitat col·lectiva en el context de la descentralització política i l’augment de l’europeïtzació, la concepció d'una societat de gènere i socialment igualitària, el paper de la immigració en la creació d'una societat moderna, europea i cosmopolita, el final de la política de consens de la transició i la discussió sobre l’encaix possible de Catalunya a Espanya, per citar alguns aspectes del canvi social que es reflecteixen en les produccions culturals.

Aquestes preguntes que es desprenen de la intersecció entre la política i la cultura han estat el biòtop privilegiat dels estudis culturals des que el Centre for Contemporary Cultural Studies es va establir a Birmingham l'any 1964. La construcció teòrica que s'ha generat des de llavors s’ha revelat especialment productiva per entendre fenòmens contemporanis de canvi cultural. Ja sigui la investigació social de discursos nacionalistes des de la perspectiva constructivista, les teories d'identitat i alteritat, estudis de gènere, teories de la memòria o estudis urbans culturals –tots aquests enfocaments ajuden a explorar científicament els fenòmens socials i culturals actuals–.

El 27è Col·loqui Germanocatalà, que tindrà lloc a la Universitat Tècnica de Chemnitz, us convida a situar els estudis catalans en el context de la recerca cultural i interdisciplinària. Quin potencial de renovació ofereix el paradigma dels estudis culturals per a la catalanística, que tradicionalment s’enfoca a l'estudi de la llengua i la literatura? Com canvia la recerca catalana en el context dels estudis ibèrics recents a Alemanya? Atès que la cultura es crea a través de processos de comunicació social i la literatura és un dels més poderosos portadors de la cultura, el diàleg entre enfocaments lingüístics, literaris i culturals és imprescindible per entendre en la seva complexitat els fenòmens culturals als Països Catalans en l'actualitat. Volem fomentar aquest diàleg i apel·lar a la interdisciplinarietat dins els panells temàtics.